Chicas! He leido algunos artículos del blog de taller del joc que podriamos comentar entre todas para así tener varios puntos de vista.
En concreto hay uno que me llama especialmente la atención por la crítica que se le hace y la realidad tan evidente en que los niños se encuentran en las ciudades.
El artículo escrito por Tonucci en el que se refleja que la sociedad y en concreto las ciudades no tienen en cuenta las necesidades de los niños, como poder salir a jugar a la calle, o al parque sin necesidad de ir acompañados de los adultos, el miedo que esto conlleva hace que los niños cada vez más jueguen solos en casa y no se socialicen con otros niños.
Leedlo y comentad haber que os sugiere la idea.
ResponEliminaYo coincido con lo que dice “Tonucci” en que deberíamos luchar entre todos por hacer un sitio en nuestra sociedad para que los niños crezcan con más autonomía, más juego y menos control. Los niños deberían poder jugar en la calle como antiguamente lo hicimos nosotros. Actualmente casi siempre juegan encerrados en algún sitio y se ven pocos niños por la calle. No obstante hay que tener encuentra que la sociedad no es la misma que la de antes, pues existe un miedo o una inseguridad ciudadana cada vez más grande, lo cual hace que los padres prefieran que sus hijos jueguen en casa, porque de ésta manera se encuentran más tranquilos. Es un problema real de hoy en día, con lo que es complicada de solucionar porque desde mi punto de vista las ciudades ya no se crean pensadas por los intereses de los niños sino todo lo contrario se basan en otros, ¿cuales? pues ahí entra el debate.
Hola xiques!
ResponEliminaLa ciutat dels xiquets planteja la necessitat que els xiquets i les xiquetes participen activament en la construcció, el desenvolupament i la millora de la ciutat, aportant un punt de vista i un pensament diferents als del adults. Em pareix molt interessant perquè aquest article ens fa reflexionar sobre el paper que tenen actualment els xiquets en la societat. Els xiquets són tancats i aïllats fora del món dels adults, quasi ja ningú parla amb ells, no es tenen en compte les seues opinions i sense escoltar-los, ni donar- los els espais que necessiten una comunitat no té futur.
Carmina Esplugues Belda
ResponEliminaL'articule esta molt bé ja que tracta sobre un tema que esta en auge, i no crec que siga sols a nivell de ciutats també de pobles. ( 6000 o 10000 habitants). Fa uns anys recorde que els xiquets en la meua època eixíem al carrer a jugar, anàvem a l'escola, anàvem a realitzar diferents esports, ... sense la companyia d'un adult. En canvi, ara pareix que els peques no poden fer la mitat de les coses sols, sempre porten al "guardaspaldas" de son pare, mare o iaios per a cuidar-los i protegir-los de qualsevol perill, sense que estos puguen parar-se a pensar que abans hi havia igual o més perill que ara.
Sense adonar-se els pares o persones que estan a càrrec dels xiquets creuen que comprant-los qualsevol cosa per a casa com poden ser els vídeo jocs, joguets, móvils ...estan fent la seua funció correctament ja que estan lluny de qualsevol perill al tindre'ls controlats i tancats. Però no és així, perquè estem reduint les seues experiències d'investigar, descobrir, tantejar, equivocar-se, ... accions importants per al seu desenrotllament.
En quant al projecte de la ciutat dels xiquets, al meu parèixer, este articule deuria divulgar-se per tots els ajuntaments perquè s'està donant impotància als xiquets a l'hora de participar en qualsevol projecte sense tindre en compte les dimensions o importància d'aquest.
Si aquest article es portara a terme en totes les poblacions, ja siguen menudes o grans, seria perfecte i meravellós (encara que prou utòpic), perque els menuts des de curta edat serien individus més crítics, autònoms i sociables. Es a dir,si els deixen opinar i participar en acords i projectes en els quals después puguen gaudir, tothom es trobará còmode i satisfet d'on s'ha arribat. Des de l'ajuntament, que per norma es on es prenen decisions i s'acorden, a l'escola podria haver un pontet de comunicació en la qual quan s'haja pensat un plá, be siga urbanístic o qualsevol altre, podria demanar-se opinió a l'alumnat tant positiva com negativa per a portar-lo a terme, ja que a la fí aquestes opinions són les que van a utilitzar eixes reformes a la via urbana. A més de que estariem avançant en la socialització com en temps passats, on des d'edats menudes eixiem al carrer i ens juntavem amb altres iguals d'edats distintes.
ResponEliminaSeria bonic, veritat?
Marta.
La verdad el artículo de "TONUCCI" me pone los pelos de punta, yo no se vosotras chicas que experiéncia habeis vivido en vuestra infancia, por mi parte ha sido muy satisfactoria vivia en un barrio humilde donde gran parte del tiempo tenia el privilegio de jugar en la calle, sin ningun peligro y compartir juegos tradicionales con mis amigos, a la vez que aprendiamos mutuamente, por lo que me entristece este artículo, al ver que hemos creado una sociedad egoista pensada para las comodidades de los adultos, sin pensar ni preguntar a los niños de sus necesidases, cuando todas sabemos la importancia de juego para el aprendiazaje, no se chicas deberiamos pensar que podemos hacer hacia el respecto dentro del campo educativo.
ResponEliminaBueno chicas ya me contais alguna cosa.